L'Edat mitjana.

L'Edat mitjana no era com tots pensem. Quan sentim Edat mitjana imaginen barbaries, guerres, gent sense escrupuls. Pero l'Edat mitjana va ser una época de producción de llibres, es van crear les primeros ulleres, es van construir moltissimes catedrals que aguo en día segueixen en peu. Van haver revoluciona tant en la industria com en la manufactura ja que les eones añaden evolucionant. L'Edat miitjana també va ser promotora del primer cas de producció en serie de ferradures ja que necesita en moltes en aquella época perque es desplaçaven a caball. També es va producir el rellotge mecanic, la bomba de succió, i el molí motul per les marees.

A Europa es va introduir el que coneixien per ciutat lliure. Aqust concepte era exclusivamente europeu i molt innovador. Era una ciutat separada del camp on hi predomina en els feudals. Eren lliça enmurallats, governades per concilis que escollien els ciutadans. 

La casa urbana burgesa tipica del segle XIV combinava la residencia amb el treball. Els edificis, caracteritzats per ser allargats i estrets, solien tindre dos pisos sobre un soterrani que s'utilitzaba com magatzem. El pis principal de la casa era una tenda o un lloc de treball. La part on feien vida no hi habia res més que una gran camera que pujaba a cel ras. La gent cuinaba, menjava, rebia i dormia en aquest espai. No tenien massa mobiliari. Les habitacions grans tenen nomes uns quants mobles, un tapís, un taburet junt la gran xemeneia. Els menys acomodats tenien en comptes d'un llit, un truhe o arca. Els llits també els feien servir per seure. Eren abatibles, peró els més importants dormien en llits permanents. La gent seia, s'estirava i es posava a la gatzoneta on podien, en bancs, taburets, coixins, esglaons i quan eren més desfavorits, al terra. També s'ha de dir que en una casa convivia molta gent i es possible que molts s'asseguessin al terra per falta d'espai i llocs per asseure. 

Una cadira medieval era dura i molt recta, amb un respatller alt, i el seient dur i llis. Durant l'Edat mitjana no tenien per ser objectes de confort, si no que eren símbols d'autoritat.

En l'Edat mitjana la gent no feia tanta vida a casa. Els nobles posseïen moltes residencies i viatjaven molt. Al desplaçar-se, enrotllaven els tapissos, omplien els bancs-arcó, desmuntaven els llits i s'emportaven tot amb ells. Aquest es el motiu que explica perquè molts mobles medievals eren desmontables i portàtils. Mobiliers i mobilia significaven precisament "allò que es pot moure".

L'habitatge medieval era un lloc públic i no privat. La sala s'utilitzava constantment per a cuinar, menjar, i rebre invitats, fer negocis i per a dormir. Els mobles es movien segons eren necessaris. Els mobles reflexaven l'improvisació en la col·locació dels mobles que es posaven al costat d'una paret quan no s'utilitzaven.  

Els origens eclesiastics es veien representats en les finestres de vidre emplomat, els bancs semblants als reclinatoris i les nervadures gótiques. L'arca, les taules del reflectori, l'atril i el sital van ser mobles originaris d'ambients religiosos. Els primers calaixos dels que es tenen constancia servien per arxivar documents de les esglesies. 

Les cadires amb el respatller recte servia per centrar la ment en assumptes més elevats i els bancs durs descoratjaven les llargues permanences a les taules del reflectori. Avui dia s'utilitzen a la Universitat d'Oxford. 

Les cases de l'Edat Mitjana no eren molt grans, però quasi sempre eren plenes de gent. Es debia al fet de que servien com a llocs de reunio pública per rebre i fer negocis. A més de la familia, i habia treballadors, sirvents, aprenents, amics i protegits.

Habitualment havien molts llits, i dormien moltes persones en cada un d'ells. Per això que les cases mesuressin tres metres de costat. L'intimitat no existia en aquelles condicions. Alguns cuadres es veu una parella en el llit o al lavabo, i al costat mateix, en l'habitació, als amics o sirvents conversant, aparentment sense cap compromís. 

Rentar-se estava molt ben vist. En aquest cas també els monestirs van desempenyar un paper important, perque també eren llocs de neteja. Tenien les Regles, com per exemple tallar el cabell als monjes per prevenir els polls. Hi havien banys al costat del reflectoris, i també un lavatorium o sala de banys, amb banyeres de fusta i amb un sistema per escalfar l'aigua. Les aigues residuals anaven a parar a un sistema de clavagueram subterrani. El més frequent es que els lavabos i guarderobes anessin a parar directament als rius, d'aqui que es produís tanta contaminació, per la ignorancia cientifica. Aqeusta contaminació va provocar la Pesta Negra. No comprenien que rates i polls eren els causants de la malaltia. 

Els banys eren grans, amb unes grans banyeres ja que era frequent que es banyessin en companya. El bany era un ritual social, i moltes vegades formaven part de festejos i banquets, i anava acompanyat per beguda, música, menjar, i inevitablement de l'amor.

L'imatge que tenim dels menjars medievals és de grans menjars cassolans, amb unes grans racions, no molt complicats. Però en realitat la varietat i la diversitat dels plats eren assombrosses. El creixement de la ciutat va fomentar l'intercanvi d'aliments, productes, i especies. Gran part de la varietat es debia a que es menjava tanta caça com animals doméstics. 

En conclusió a aquest text, la societat de l'Edat mitjana no mancava de confort, si no que el confort que hi habia no era explicit. L'idea de confort era objectiva. També hauriem de canviar l'imatge que tenim de l'Edat Mitjana, jz que els modals eren tant importants que dicatven on seien els membres de les cinc classes socials. També que la gent vivia al toc de la campana. El toc de la campana dividia en vuit períodes al dia. 

Pompeia.

Al reportatge que vem veure de Pompeia, vem poder identificar diversos allotjaments, objectes i d'altres que hem vist a classe. La Domus, l'Insula, els jardins de les cases, una bugaderia...

Del que volia parlar era de la casa de Polibi, un home que va viure a Pompeia i, com molts altres, va ser sepultat per el Vesubi. Vivia en una Domus, amb un jardí i un pluvium en mig d'aquest. La casa s'estava reformant perquè volia donar una imatge de poder ja que volia presentar-se a la candidatura per poder manar a Pompeia. Vem poder observar a les parets unes pintures en color vermell que, a dia d'avui es conservan pero no en l'estat que es voldria.

També es va poder veure en detall bisellum, una mena de llit pero que s'utilitzava com cadira i també per menjar estirats, que era la forma que tenien de menjar els romans. El bisellum constava de quatre potes de fusta, amb incrustacions d'ós, i un cap de lleó. Les potes no es veien completament pero segurament hi hauria un escambell, que era per pujar al bisellum. Es conserven peces del s. II d.C. El bisellum tenia també un reposa caps i, algun cop, també s'incorporava una peça lateral. 

Bisellum de Pompeia.

Vasos cànops de la dinastia XXVI.

Els vasos cànops són els recipients on es dipositen les vísceres dels difunts, rentades i embalsamades. Aquests vasos s'introduien en una capsa de fusta.

Hi havien quatre tipus de vasos, que representaven els fills d'Horus. Les divinitats representades eren: Amset, vas amb tapa de forma de cap humà i on es dipositava el fetge; Hapy, vas amb tapa de forma de cap de babuí i on es guardaven els pulmons; Kebeshenuef, amb forma de falcó, que guardava els intestins; i per últim Duamutef, vas amb forma de cap de xacal, que contenia l'estómac del difunt.

Els vasos estaben protegits per una Deessa titular respectivament: Isis, Neftis, Selkis i Neit. I cada vas havia d' estar orientat cap a un dels punts cardinals: el fetge al Sud, els pulmons al Nord, els intestins a l'Oest, i l'estómac a l'Est.

Les íisceres havien d' estar molt ben guardades ja que, els egipcis creien que, si no estaven ben guardades, el difunt no tenia dret a formar part de l'altre vida. 

Per las egipcis la mort era molt imporant. La forma en la que una persona era enterrada definía la seva vida, tant si fos un rei, com un esclau. Quan enterraven a algu, el preparaven per a l'altre vida. Creien que despres de la mort l'esperit de la persona seguia viu, per aixo enterraven amb menjar, aigua, i alguns objectes que creien necessaris per l'altre vida, a més de les seves pertinences com poden ser vaixells, bastons, figures representant les seves mascotes, els seus esclaus, etc. 

PRESA DE MENFIS

Una de les construccions que més em va sorprendre va ser la presa de Menfis. La van construir els egipcis sota les ordres de rei Menes, fundador de la primera dinastia Egípcia.

Aquesta presa va ser construïda per desviar el riu Nil i així aprofitar les seves marees per poder comercialitzar amb altres ciutats. Va durar quaranta cinc segles en peu fins que, per la pressió de l’aigua, va ser destruïda i va inundar la ciutat per complert.

M’ha sorprès molt perquè es una construcció molt avançada i d’unes mides exagerades per a la època en la que es va aixecar. També per la forma de construir-la desviant el curs del riu per poder aixecar els gegants murs que bordejaven la ciutat, i els mètodes utilitzats. Sembla mentida que, amb els recursos que hi havia en aquells anys, haguessin construït la pressa amb aquelles dimensions.

M’imaginava la presa com un gran mur de pedra però no que estigues situada bordejant tota la ciutat de Menfis, ja que mai havia escoltat ni vist una presa situada en aquest lloc, ja que la pressió de l’aigua pot jugar un paper molt important en la pressió que provoca als murs i, com va passar, inundar tota la ciutat.

Els egipcis eres unes persones amb molt recursos, no es s'han de verte les graus estructures, la grana edificis, les grans figures, les pirámides, les seves tombes tan treballades. La seca cultura era una de es més poderosas de l'epoca. La majoria de societats es van fixar en la Egipcia pero moltes no tenien els recursos suficients ni els métodes que utilitzaven.