L'Edat mitjana.
L'Edat mitjana no era com tots pensem. Quan sentim Edat mitjana imaginen barbaries, guerres, gent sense escrupuls. Pero l'Edat mitjana va ser una época de producción de llibres, es van crear les primeros ulleres, es van construir moltissimes catedrals que aguo en día segueixen en peu. Van haver revoluciona tant en la industria com en la manufactura ja que les eones añaden evolucionant. L'Edat miitjana també va ser promotora del primer cas de producció en serie de ferradures ja que necesita en moltes en aquella época perque es desplaçaven a caball. També es va producir el rellotge mecanic, la bomba de succió, i el molí motul per les marees.
A Europa es va introduir el que coneixien per ciutat lliure. Aqust concepte era exclusivamente europeu i molt innovador. Era una ciutat separada del camp on hi predomina en els feudals. Eren lliça enmurallats, governades per concilis que escollien els ciutadans.
La casa urbana burgesa tipica del segle XIV combinava la residencia amb el treball. Els edificis, caracteritzats per ser allargats i estrets, solien tindre dos pisos sobre un soterrani que s'utilitzaba com magatzem. El pis principal de la casa era una tenda o un lloc de treball. La part on feien vida no hi habia res més que una gran camera que pujaba a cel ras. La gent cuinaba, menjava, rebia i dormia en aquest espai. No tenien massa mobiliari. Les habitacions grans tenen nomes uns quants mobles, un tapís, un taburet junt la gran xemeneia. Els menys acomodats tenien en comptes d'un llit, un truhe o arca. Els llits també els feien servir per seure. Eren abatibles, peró els més importants dormien en llits permanents. La gent seia, s'estirava i es posava a la gatzoneta on podien, en bancs, taburets, coixins, esglaons i quan eren més desfavorits, al terra. També s'ha de dir que en una casa convivia molta gent i es possible que molts s'asseguessin al terra per falta d'espai i llocs per asseure.
Una cadira medieval era dura i molt recta, amb un respatller alt, i el seient dur i llis. Durant l'Edat mitjana no tenien per ser objectes de confort, si no que eren símbols d'autoritat.
En l'Edat mitjana la gent no feia tanta vida a casa. Els nobles posseïen moltes residencies i viatjaven molt. Al desplaçar-se, enrotllaven els tapissos, omplien els bancs-arcó, desmuntaven els llits i s'emportaven tot amb ells. Aquest es el motiu que explica perquè molts mobles medievals eren desmontables i portàtils. Mobiliers i mobilia significaven precisament "allò que es pot moure".
L'habitatge medieval era un lloc públic i no privat. La sala s'utilitzava constantment per a cuinar, menjar, i rebre invitats, fer negocis i per a dormir. Els mobles es movien segons eren necessaris. Els mobles reflexaven l'improvisació en la col·locació dels mobles que es posaven al costat d'una paret quan no s'utilitzaven.
Els origens eclesiastics es veien representats en les finestres de vidre emplomat, els bancs semblants als reclinatoris i les nervadures gótiques. L'arca, les taules del reflectori, l'atril i el sital van ser mobles originaris d'ambients religiosos. Els primers calaixos dels que es tenen constancia servien per arxivar documents de les esglesies.
Les cadires amb el respatller recte servia per centrar la ment en assumptes més elevats i els bancs durs descoratjaven les llargues permanences a les taules del reflectori. Avui dia s'utilitzen a la Universitat d'Oxford.
Les cases de l'Edat Mitjana no eren molt grans, però quasi sempre eren plenes de gent. Es debia al fet de que servien com a llocs de reunio pública per rebre i fer negocis. A més de la familia, i habia treballadors, sirvents, aprenents, amics i protegits.
Habitualment havien molts llits, i dormien moltes persones en cada un d'ells. Per això que les cases mesuressin tres metres de costat. L'intimitat no existia en aquelles condicions. Alguns cuadres es veu una parella en el llit o al lavabo, i al costat mateix, en l'habitació, als amics o sirvents conversant, aparentment sense cap compromís.
Rentar-se estava molt ben vist. En aquest cas també els monestirs van desempenyar un paper important, perque també eren llocs de neteja. Tenien les Regles, com per exemple tallar el cabell als monjes per prevenir els polls. Hi havien banys al costat del reflectoris, i també un lavatorium o sala de banys, amb banyeres de fusta i amb un sistema per escalfar l'aigua. Les aigues residuals anaven a parar a un sistema de clavagueram subterrani. El més frequent es que els lavabos i guarderobes anessin a parar directament als rius, d'aqui que es produís tanta contaminació, per la ignorancia cientifica. Aqeusta contaminació va provocar la Pesta Negra. No comprenien que rates i polls eren els causants de la malaltia.
Els banys eren grans, amb unes grans banyeres ja que era frequent que es banyessin en companya. El bany era un ritual social, i moltes vegades formaven part de festejos i banquets, i anava acompanyat per beguda, música, menjar, i inevitablement de l'amor.
L'imatge que tenim dels menjars medievals és de grans menjars cassolans, amb unes grans racions, no molt complicats. Però en realitat la varietat i la diversitat dels plats eren assombrosses. El creixement de la ciutat va fomentar l'intercanvi d'aliments, productes, i especies. Gran part de la varietat es debia a que es menjava tanta caça com animals doméstics.
En conclusió a aquest text, la societat de l'Edat mitjana no mancava de confort, si no que el confort que hi habia no era explicit. L'idea de confort era objectiva. També hauriem de canviar l'imatge que tenim de l'Edat Mitjana, jz que els modals eren tant importants que dicatven on seien els membres de les cinc classes socials. També que la gent vivia al toc de la campana. El toc de la campana dividia en vuit períodes al dia.
Els origens eclesiastics es veien representats en les finestres de vidre emplomat, els bancs semblants als reclinatoris i les nervadures gótiques. L'arca, les taules del reflectori, l'atril i el sital van ser mobles originaris d'ambients religiosos. Els primers calaixos dels que es tenen constancia servien per arxivar documents de les esglesies.
Les cadires amb el respatller recte servia per centrar la ment en assumptes més elevats i els bancs durs descoratjaven les llargues permanences a les taules del reflectori. Avui dia s'utilitzen a la Universitat d'Oxford.
Les cases de l'Edat Mitjana no eren molt grans, però quasi sempre eren plenes de gent. Es debia al fet de que servien com a llocs de reunio pública per rebre i fer negocis. A més de la familia, i habia treballadors, sirvents, aprenents, amics i protegits.
Habitualment havien molts llits, i dormien moltes persones en cada un d'ells. Per això que les cases mesuressin tres metres de costat. L'intimitat no existia en aquelles condicions. Alguns cuadres es veu una parella en el llit o al lavabo, i al costat mateix, en l'habitació, als amics o sirvents conversant, aparentment sense cap compromís.
Rentar-se estava molt ben vist. En aquest cas també els monestirs van desempenyar un paper important, perque també eren llocs de neteja. Tenien les Regles, com per exemple tallar el cabell als monjes per prevenir els polls. Hi havien banys al costat del reflectoris, i també un lavatorium o sala de banys, amb banyeres de fusta i amb un sistema per escalfar l'aigua. Les aigues residuals anaven a parar a un sistema de clavagueram subterrani. El més frequent es que els lavabos i guarderobes anessin a parar directament als rius, d'aqui que es produís tanta contaminació, per la ignorancia cientifica. Aqeusta contaminació va provocar la Pesta Negra. No comprenien que rates i polls eren els causants de la malaltia.
Els banys eren grans, amb unes grans banyeres ja que era frequent que es banyessin en companya. El bany era un ritual social, i moltes vegades formaven part de festejos i banquets, i anava acompanyat per beguda, música, menjar, i inevitablement de l'amor.
L'imatge que tenim dels menjars medievals és de grans menjars cassolans, amb unes grans racions, no molt complicats. Però en realitat la varietat i la diversitat dels plats eren assombrosses. El creixement de la ciutat va fomentar l'intercanvi d'aliments, productes, i especies. Gran part de la varietat es debia a que es menjava tanta caça com animals doméstics.
En conclusió a aquest text, la societat de l'Edat mitjana no mancava de confort, si no que el confort que hi habia no era explicit. L'idea de confort era objectiva. També hauriem de canviar l'imatge que tenim de l'Edat Mitjana, jz que els modals eren tant importants que dicatven on seien els membres de les cinc classes socials. També que la gent vivia al toc de la campana. El toc de la campana dividia en vuit períodes al dia.
